GUANYADORS CIM 2013 - GANADORES CIM 2013 - CIM 2013 WINNERS

PREMI S.H.I.T / S.H.I.T AWARD 
L’ATTAQUE DU MONSTRE GÉANT SUCEUR DE CERVEAUX - Guillaume Rieu
——–
MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT / SPECIAL JURY MENTION
THY KILL BE DONE - Greg hanson & Casey Regan
——–
MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT / SPECIAL JURY MENTION
SI AMANECE! - Diego Real Bautista i Francisco José Rubio Anes
——–
MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT / SPECIAL JURY MENTION
SETMANA SANTA - Pep Aguado
——–
MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT / SPECIAL JURY MENTION
THE ELABORATE END OF ROBERT EBB - Clement Bolla, Fx Goby & Mattiew Landour
——–
PREMI DEL PÚBLIC / AUDIENCE AWARD
FIST OF JESUS - David Muñoz
——–
PREMI NOVA CREACIÓ / AWARD FOR NEW CREATIONS
HAPPY BIRTDAY MR ZOMBIE - David Leclercq

SELECCIÓ 2013 - SELECCIÓN 2013 - 2013 LINEUP

LLARMETRATGES- LARGOMETRAGES - FEATURE FILMS

Isle of the Damned – Mark Colegrove (USA)

Los Maravillosos – David González (España)

The Grave Bandits – Tyrone Acierto (Philippines)

Planet of the Vampire Women – Darin Wood (USA)

CURTMETRATGES - CORTOMETRAJES - SHORT FILMS

Cazador de Zombies - Jacint Espuny (España)

Fist of Jesus - David Muñoz (España)

F14F16 - Sor Prendida (España)

Búnker Z – Marc barceló i Josep Serra (Catalunya)

Lvoluten Osken – Javi Camino (Trnavia)

Un chico raro – Javi Camino (España)

Happy Birtday Mr Zombie – David Leclercq (Belgium)

Thy Kill Be Done – Greg Hanson & Casey Regan (USA)

Sink Hole – Greg Hanson (USA)

L'Últim refugi – Marc barceló i Josep Serra (Catalunya)

Giant Squid – Maxwell O. Perry (USA)

l’attaque du monstre géant suceur de cerveaux de l’espace – Guillaume Rieu (France)

Crónica del fin de un mundo – Luis Briceno (France)

The elaborate end of Robert Ebb – Clement Bolla, Fx Goby & Matthieu Landour (France)

CARGOLS! – Geoffrey Cowper (España)

Red Blob Massacre – Emilia Javanica (USA)

Tot Clar – Xerra Torres (Valencia)

Tous les hommes s'appellent Robert – Marc-Henry Boulier (France)

Setmana Santa – Pep Aguado (España)

Affection – Jimmy ScreamerClauz (USA)

Molecular Zombi – pablo Llorens (España)

g0d – Serafín Mesa y Alexis Muiños (Argentina-España)

Earwigs – Bruce Legrow (Canada)

Certified – Luke Guidici (USA)

Merry Christmas – Pablo Palazón (España)

CHEWBACCAN – Jorge Jarel Sanjurjo (España)

CIUDADANO PESADO – David Gonzalez (España)

MANCLAM, The Shell From Hell – Huw Evans (Canada)

Me enamore de una mujer boba – Naxo Fiol (España)

La educación te puede salvar la vida – Aratz Juanes (España)

La Imagen en la Lengua – Pablo Palazón (España)

WILL SMITH – Victor Olid y Nacho Fiol (España)

Cabanyal Z 1x01 – Joan Alamar (España)

SI AMANECE! – Diego Real Bautista y Francisco José Rubio Anes (España)

ORIJEN – Jorge Jarel Sanjurjo (España)

Till Death Do Us Part – Julián Lara (USA)

Killrats – Isaac Berrokal (España)

La Casta – Victor y Raul Tejera (España)

Josep Pig III - The Bertín Osborne's Show – Produccions Cony (Ribera del Xúquer)

El Martillo de las Brujas – Sol Charlotte y J. Oskura Nájera (España)

DON QUIJOTE Y LOS DEMONIOS – Simon Fariza (España)

Panic a una mort ridicula – Lluis Almiñana i Artur vendrell (España)

LA VENGANZA DE LA PLANTA MIMADA – Jorge Jarel Sanjurjo (España)

BATH SALTS 2 – Jorge Núñez (España)

METAL CREEPERS – J. Oskura Nájera y Adrián Cardona (España)

TANCAMENT D'INSCRIPCIONS

Hola a tots.
El termini per a presentar les vostres inscripcions a l'edició 2013 del CIM-Sueca ha finalitzat. Durant l'estiu farem la selecció i configurarem la programació per al festival. Estigueu atents a les novetats!.

Salut i sort a tots!.

-----------

Hola a todos.
El plazo para presentar vuestras inscripciones a la edición 2013 del CIM-Sueca ha finalizado. Durante el verano haremos la selección y configuraremos la programación para el festival. Estad atentos a las novedades!.

Salud i suerte a todos!.

 -----------

Hi all. 
The deadline for submitting your entries to CIM-Sueca 2013 is over. During the summer we'll perform a selection and program the line-up of the festival. Stay tuned for news!

Health and luck to all!.

CINE THE WARRIOR!

Cine The Warrior es una projecte gamberro, esbojarrat i fascinant. Consisteix en una marató de pel·lícules malíssimes i alhora boníssimes que te lloc tots els mesos de març des de ja fa 5 edicions al vibrant i heterodoxe barri de Sants barceloní. Com podreu imaginar és una grandiosa excusa per a juntar-se entre els amics i anar a gaudir d’una vesprada de fúria, patades de karate, maquetes cutres explotant  i hectolitres de sang projectats a la pantalla.

El perpetrador d’aquesta barbaritat es Dani T. Kirk, que any rere any selecciona films d’eixos que et preguntes a quin dimoni ha venut la seua ànima per a descobrir, tal es la procedència de videoclub arrabaler, sòrdid i kinki dels anys 80 que tenen eixos subproductes. Per allí han passat coses com Lady Terminator, El violador infernal, La història de Ricky-o y Mucha Sangre 2. Quan u creu que coneix algunes pel·lícules del gènere i comença a considerar-se un entès en la matèria sempre apareix el mestre Dani i et fa vore que la distància entre els aficionats i els veritables AVATARS és insalvable.

El 24 de Març de 2013 a les 18.00h, entre les quatre parets del saló d’actes del centre cívic de Cotxeres de Sants, s’escriurà una nova pàgina de la llegenda del Cine The Warrior. Comptarà amb un cartell que supera en audàcia la mitjana d’anteriors edicions;White Fire: una coproducció a deu bandes amb diamants, persecucions, gangsters y motoserres,  Ruckus: un veterà de la guerra de vietnam contra la penya més xunga del mig-oest americà i una pel·lícula sorpresa que normalment sol ser una altra castanya de tamany orbital.

En fi, si encara queda dins del vostre cor un poc d’animal lliure i no esteu ja totalment domesticats per les convencions socials i el cine de sala de deu euros aneu a Cotxeres de Sants -és debades- aneu a vore la llum, a renàixer!. Cine the Warrior es una joia en la foscor, un ale d’esperança, una caixa de pandora que cal obrir per a que desborde de poder les vostres maltractades ments, els vostres més obscurs somnis.

Arranca el CIM 2013

El plaç per a participar en l’edició 2013 del CIM ha començat. Les bases i la fitxa d’inscripció ja estan a la vostra disposició. Esperem les vostres obres.

Com podeu observar les bases son pràcticament iguals a les de l’edició de 2012. Però hi ha un parell de novetats; S’ha canviat la data límit per a l’entrega d’obres; ara és l’1 de Juliol i s’ha incorporat un premi per a obres de nova creació (estrenades en 2012 o 2013).
 

Molta sort a tots!

El plazo para participar en la edición 2013 del CIM ha comenzado. Las bases y la ficha de inscripción ya están a vuestra disposición. Esperamos vuestros trabajos.

Como podéis ver las bases son prácticamente iguales a las de la edición de 2012. Pero hay un par de novedades; ha cambiado la fecha límite para la entrega de obras, ahora es el 1 de Julio y se ha incorporado un premio para obras de nueva creación (estrenadas en 2012 o 2013).

Mucha suerte a todos!

The deadline to participate in the 2013 edition of the CIM has begun. The rules and the registration form are now available. We’re waiting your work.

As you can see the rules are almost identical to the 2012 edition. But there are a couple of new stuff; we changed the deadline for delivery of works, now is the July 1 and incorporated a prize for new productions (those released in 2012 or 2013 ).

Good luck to all!

Zombie Ass

No podem oblidar-nos de les pel·lícules que es fan a Japó, i en aquest cas, com en molts altres altres, allí trobem visions extremadament estranyes del cine de Sèrie B. Sovint Japó ha agafat coses d’occident i les ha millorat (els rellotges, les càmares de fotos...) i també en moltes ocasions el cinema.

Japó és un país amb una societat bastant reglamentada, hi ha formes correctes de fer per a pràcticament tot i moltes coses estan prohibides o restringides. Però precisament per això, les vàlvules d’escap dels japonesos són les més bestials de la humanitat. Es a dir, que quan els deixen, agafen el que siga i ho fan infinitament més gros i això els dona un component caricaturesc envejable. Ells foren els qui agafaren les corregudes a la cara del porno occidental i amb elles inventaren el bukake.

Fa poc poderem vore a Sitges aquesta animalada superlativa; Zombie Ass: Toilet of the Dead. Que pot il·lustrar perfectament lo demencials que poden ser els Japonesos quan s’amollen .

Aquesta peli utilitza tota l’artilleria escatològica possible; vòmits, pets, merda, culs i ho mescla sense mirar pèl amb el sexe. Aixina ens conta una historieta d’un doctor malèfic que crea uns mutants que se’t claven pel cul i et converteixen en Zombie; una quadrilla de japonesos estereotipats es perdrà pel bosc i es trobarà amb el percal.

Dir que és una animalada es quedaria curt, perquè açò hi ha que vore-ho per a creure-ho. La gent de l’Auditori Melià de Sitges es fregava els ulls als seus seients!. Va ser una de les experiències més al·lucinants que hem viscut a una sala de cinema.

La peli està parida per un personatge extraordinari, Noboru Iguchi. És un director de culte idolatrat a Japó, que va començar fent pel·lícules per a adults però que s’ha passat al cinema trash amb hil·larants conseqüències. És un personatge carismàtic, simpàtic i graciós i conta unes històries que son les més bizarres que es poden contar en una pantalla.

Com a mostra vos deixem amb una dada, durant la peli el pensament que més se’ns passava pel cap era: “No pot ser, no s’atrevirà a fer-ho...”

... i s’atrevia, s’atrevia!

Tartarus

Bueno. Per eixir un poquet del tòpic general de que el cine de baix pressupost ha de ser en clau d’humor hui vos proposem una pel·lícula que es pren a si mateixa molt seriosament.

Tartarus és una producció Austríaca de 2010, diuen de fet que és la primera pel·lícula de aliens que fan allí, però la veritat és que no estem molt posats en la cinematografia austríaca per a confirmar-ho.

El rollo esta ambientat en el 1813 i va de dos combatents de les guerres imperials franceses -supose que un serà prussià i l’altre austríac pâ que hi haja més morbo- que al tornar a casa es troben en una invasió de aliens i tenen que oblidar-se momentàniament de la guerra contra Napoleó i dedicar-se a repartir hosties contra els invasors extraterrestres.

Se pareix a l’anterior que vegerem –Methamorphosis- en que és una pel·li que inserta una trama fantàstica dins d’un context històric, però a diferència d’aquella no hi ha ni rastre de l’humor o l’ironia de les b-movies. És totalment seriosa en tots els seus plantejaments.

Que voleu que vos diga, ambientar una pel·lícula de aliens en el imperi Austro-Hongarés ja em sembla molt friky la veritat, i esta mescla de gènere fantàstic amb pressupostos històrics sempre m’ha intrigat (m’agradava fins i tot la malísima Outlander) falta vore si amb el baix pressupost que tenen estos xicons aconsegueixen “donar el pego”, perque és el que pretenen, resultar mínimament verosímils.

Esta clar que en atrezzo i decorats no es poden gastar un duro, ho han intentat dissimular a base d’apagar llums i utilitzar un bosquet que igual podria estar hui que fa doscents anys. Per estalviar més sembla que la peli es centra en els dos protagonistes, no se si això farà que la acabe semblant un Brokeback Mountain vuitcentista.

Ho vorem! 

Metamorphosis

Vet ací una exquisida raresa. Una adaptació de la novela de Frank Kafka que s’atreveix a barrejar drama (un drama desmesurat i histriònic, clar!), amb pel•lícula de “mostruos”.

S’ha de tindre els ous ben posats per a adaptar la novel•la i em sembla que és –Oh, sorpresa!- la única vegada que ha passat pel cinema en un llargmetratge. Però la premissa és original i alhora senzilla; no te més molla que conectar el gènere de la serie-b en el contexte realista de l’època decimonònica, les conseqüències son hilarants i extranyes al mateix temps.

I esta bé, les llicencies literàries no estan només per a fer pel•licules de “qualité”, sinó per a estimular la creativitat de tot el món, i esta clar que quan Frank Kafka parlava de la Metamorfosis parlava del monstre existencial, de la humanitat desfigurada i maltractada, de la repressió de la societat industrial i burocràtica, però també estava parlant d’un bicharraco lleig i asquerós.

 I el que ha fet ací el Sr. Chris Swanton - perpetrador de la masacre- és dir-se: Si, el bò de Gregorio Samsa, ja ha canviat, ja ha mutat, ja s’ha transfigurat en eixe monstre universal.... Però, i ara que?.

 Es una pregunta tan simple que bé que se l’havera pogut fer Kafka.