No podem oblidar-nos de les pel·lícules que es
fan a Japó, i en aquest cas, com en molts altres altres, allí trobem visions
extremadament estranyes del cine de Sèrie B. Sovint Japó ha agafat coses d’occident
i les ha millorat (els rellotges, les càmares de fotos...) i també en moltes
ocasions el cinema.
Japó és un país amb una societat bastant
reglamentada, hi ha formes correctes de fer per a pràcticament tot i moltes
coses estan prohibides o restringides. Però precisament per això, les vàlvules
d’escap dels japonesos són les més bestials de la humanitat. Es a dir, que quan
els deixen, agafen el que siga i ho fan infinitament més gros i això els dona
un component caricaturesc envejable. Ells foren els qui agafaren les corregudes
a la cara del porno occidental i amb elles inventaren el bukake.
Fa poc poderem vore a Sitges aquesta animalada
superlativa; Zombie Ass: Toilet of the Dead.
Que pot il·lustrar perfectament lo demencials que poden ser els Japonesos quan
s’amollen .
Aquesta peli utilitza tota l’artilleria escatològica
possible; vòmits, pets, merda, culs i ho mescla sense mirar pèl amb el sexe.
Aixina ens conta una historieta d’un doctor malèfic que crea uns mutants que se’t
claven pel cul i et converteixen en Zombie; una quadrilla de japonesos
estereotipats es perdrà pel bosc i es trobarà amb el percal.
Dir que és una animalada es quedaria curt, perquè
açò hi ha que vore-ho per a creure-ho. La gent de l’Auditori Melià de Sitges es
fregava els ulls als seus seients!. Va ser una de les experiències més al·lucinants
que hem viscut a una sala de cinema.
La peli està parida per un personatge extraordinari,
Noboru Iguchi. És un director de culte idolatrat a Japó, que va començar fent
pel·lícules per a adults però que s’ha passat al cinema trash amb hil·larants conseqüències. És un personatge carismàtic,
simpàtic i graciós i conta unes històries que son les més bizarres que es poden contar en una pantalla.
Com a mostra vos deixem amb una dada, durant
la peli el pensament que més se’ns passava pel cap era: “No pot ser, no s’atrevirà
a fer-ho...”
... i s’atrevia, s’atrevia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada